<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<!-- Search-Engine-Total-Number-Of-Results: 221931 -->
<collection>
<dc:dc xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:invenio="http://invenio-software.org/elements/1.0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
  <dc:language>cat</dc:language>
  <dc:title>L'Alta Edat Mitjana a la Catalunya central (segles VI-XI): estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat</dc:title>
  <dc:creator>Gibert Rebull, Jordi</dc:creator>
  <dc:type>Article</dc:type>
  <dc:publisher/>
  <dc:date>2012</dc:date>
  <dc:description>Aquest article resumeix la tesi doctoral que, dirigida pel professor Ramon Martí Castelló, fou defensada el passat dia 16 de juny de 2011 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Conformaren el tribunal encarregat d’avaluar-la els doctors Jordi Bolòs Masclans, catedràtic de la Universitat de Lleida, com a president, Marta Sancho Planas, professora de la Universitat de Barcelona, com a secretària, i Ernesto Pastor Díaz de Garayo, de la Universitat del País Basc, com a vocal, tots ells especialistes reconeguts en història i arqueologia de l’alta edat mitjana, que van tenir llavors l’amabilitat de concedir al treball la màxima qualificació i d’aportar tota una sèrie de consideracions de gran vàlua. Per altra banda, l’elaboració d’aquesta tesi ha tingut lloc en el marc del projecte «Organización fiscal y ocupación del territorio durante la Alta Edad Media» (HAR2009-07874), finançat per la Subdirección General de Proyectos de Investigación; igualment, el seu autor forma part del Grup de Recerca Emergent sobre Ocupació, Organització i Defensa del Territori Medieval (OCORDE, 2009 SGR 727), reconegut i finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya.</dc:description>
  <dc:subject>Alta edat mitjana</dc:subject>
  <dc:subject>Catalunya Central</dc:subject>
  <dc:subject>Arqueologia</dc:subject>
  <dc:subject>Poblament</dc:subject>
  <dc:subject>Territori</dc:subject>
  <dc:subject>Early Middle Ages</dc:subject>
  <dc:subject>Central Catalonia</dc:subject>
  <dc:subject>Archaeology</dc:subject>
  <dc:subject>Settlement</dc:subject>
  <dc:subject>Territory</dc:subject>
  <dc:relation>Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics ; Num. 23 (2012), p. 353-385</dc:relation>
  <dc:identifier>https://ddd.uab.cat/record/335819</dc:identifier>
  <dc:identifier>urn:10.2436/20.1001.01.98</dc:identifier>
  <dc:identifier>urn:oai:ddd.uab.cat:335819</dc:identifier>
  <dc:identifier>urn:articleid:20133995n23p353</dc:identifier>
  <dc:identifier>urn:oai:egreta.uab.cat:publications/eca6b55d-d3dc-4e2a-a924-02b9d880e68d</dc:identifier>
  <dc:rights>open access</dc:rights>
  <dc:rights>Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.</dc:rights>
  <dc:rights>https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/</dc:rights>
  <dc:description>L’ estudi analitza les transformacions operades en la societat altmedieval prenent com a marc geogràfic de referència les terres de la Catalunya Central i com a punt de partida la desaparició del model d’ocupació rural majoritari de tradició baiximperial, les villae. Integrant totes les dades a l’abast, es caracteritzen els nous models de poblament així com l’organització dels territoris on s’insereixen. Per altra banda, s’ofereix una interpretació de les conseqüències del procés d’implantació de l’estat islàmic i, especialment, de la condició i l’estatus dels territoris de la Catalunya Central durant bona part del segle ix com a detentors d’una certa autonomia enfront dels poders polítics que els envolten. Finalment, es descriu, de nou amb dades arqueològiques i textuals, el procés de conquesta i d’integració d’aquests territoris dins l’àmbit comtal, atenent tant als espais de poder, com són castells, torres i esglésies, com als espais d’hàbitat pagès i les seves instal·lacions productives.</dc:description>
  <dc:description>This paper highlights the transformations in early medieval society in Central Catalonia, taking the disappearance of the Roman rural settlement pattern, the villae, as its starting point. Integrating the available data, this study characterizes the new settlement patterns as well as the territorial organization. Moreover, it also interprets the consequences of the Islamic conquest and particularly the special legal status of the Central Catalonia territories, which remained partly autonomous from the political powers surrounding them during the ninth century. Finally, using both archaeological and written data, the article describes the conquest and integration of these territories into the Christian counties, in relation to the seats of power, such as castles, towers and churches, but also to peasant settlements and their production facilities.</dc:description>
  <dc:format>application/pdf</dc:format>
</dc:dc>

<dc:dc xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:invenio="http://invenio-software.org/elements/1.0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/oai_dc.xsd">
  <dc:language>cat</dc:language>
  <dc:title>Gent nova la colonització feudal de la Catalunya Nova : segles XII-XIII</dc:title>
  <dc:creator>Virgili Colet, Antoni</dc:creator>
  <dc:type>Article</dc:type>
  <dc:relation>Generalitat de Catalunya 2009 SGR-304</dc:relation>
  <dc:relation>Ministerio de Ciencia e Innovación HAR2010-21932-C02-01</dc:relation>
  <dc:publisher/>
  <dc:date>2010</dc:date>
  <dc:subject>Conquesta feudal</dc:subject>
  <dc:subject>Colonització</dc:subject>
  <dc:subject>Capitulació</dc:subject>
  <dc:subject>Repartiments</dc:subject>
  <dc:subject>Cartes de poblament</dc:subject>
  <dc:subject>Paisatge agrari</dc:subject>
  <dc:subject>Assentaments</dc:subject>
  <dc:subject>Colons</dc:subject>
  <dc:subject>Batlles</dc:subject>
  <dc:subject>Feudal conquest</dc:subject>
  <dc:subject>Colonisation</dc:subject>
  <dc:subject>Capitulation</dc:subject>
  <dc:subject>Distributions</dc:subject>
  <dc:subject>Population charts</dc:subject>
  <dc:subject>Agrarian landscape</dc:subject>
  <dc:subject>Settlement</dc:subject>
  <dc:subject>Settlers</dc:subject>
  <dc:subject>Bailiffs</dc:subject>
  <dc:relation>Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics ; Num. 21 (2010), p. 77-102</dc:relation>
  <dc:identifier>https://ddd.uab.cat/record/335818</dc:identifier>
  <dc:identifier>urn:10.2436/20.1001.01.55</dc:identifier>
  <dc:identifier>urn:oai:ddd.uab.cat:335818</dc:identifier>
  <dc:identifier>urn:articleid:20133995n21p77</dc:identifier>
  <dc:identifier>urn:oai:egreta.uab.cat:publications/2db04e2e-bac1-4d85-b743-31922d957c20</dc:identifier>
  <dc:rights>open access</dc:rights>
  <dc:rights>Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.</dc:rights>
  <dc:rights>https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/</dc:rights>
  <dc:description>Aquest article és una síntesi de les recerques que, en els darrers anys, he dedicat a l’estudi dels processos de colonització feudal de la Catalunya Nova entre els segles xii i xiii. El fenomen més visible d’aquests és, sens dubte, l’envergadura dels desplaçaments de famílies que abandonaren les seves llars en les respectives regions d’origen per emigrar vers les regions acabades d’ocupar. Les fonts escrites que genera la conquesta revelen la presència de milers de persones. Cal suposar que la seva visibilitat representa una part no majoritària de les que realment ho van fer. De fet, el fenomen és la resposta i l’alternativa a una de les conseqüències de la conquesta cristiana: el desallotjament de la població indígena dels territoris que fins aleshores havien ocupat durant generacions. Les valls de l’Ebre i el Segre van requerir l’aplicació de complexes estratègies militars —Tortosa i Lleida van caure després de sis mesos de setge—; i tot i la signatura de capitulacions, en virtut de les quals s’oferia, als vençuts, l’opció de romandre, els indicis mostren una reducció molt significativa dels seus efectius. A més, les restes d’aquesta societat andalusina (mudèjars) es troben molt localitzats en determinats espais per efecte d’una reubicació imposada pels conqueridors. És aquest procés de desallotjament, encara no prou conegut en els seus detalls, però reflectit clarament en el resultat del repartiment entre els conqueridors, allò que obligà a promoure processos de colonització de manera immediata a les operacions militars. Aquí es planteja l’estudi dels itineraris de les migracions, els graus jeràrquics dels seus protagonistes i com es va produir l’assentament de tota aquesta gent. No fou, aquest, un moviment massiu i espontani, com sovint interpreta la historiografia, sinó ordenat i dirigit per especialistes, el resultat del qual va donar lloc a un paisatge agrari adaptat a les necessitats de l’ordre feudal nou instaurat a les regions conquerides.</dc:description>
  <dc:description>This article is a synthesis of the research that in recent years has been dedicated to the processes of feudal colonisation of New Catalonia between the 12th and 13th centuries. The most visible phenomenon of this is, without doubt, the scope of the movement of families who abandoned their homes in their respective regions of origin to emigrate towards the recently occupied regions. The written sources that the conquest produced reveal the presence of thousands of people and one can thus assume that they represent just a fraction of those who in fact relocated there. Indeed, the phenomenon is one of the outcomes of the Christian conquest that entailed the eviction of indigenous populations from territories they had occupied for generations. The valleys of the Ebre and the Segre required the application of complex military strategies – Tortosa and Lleida fell after six months of siege – and despite signing surrender treaties, in virtue of which the defeated would be offered the option of staying, there are indications that population numbers fell significantly. Moreover, evidence of this mudèjar society is highly localised in specific places as a result of a relocation imposed by the conquerors. It is this eviction process – the details of which remain largely unknown, despite being clearly evident in the subsequent redistribution amongst the victors – that forced a colonisation process immediately after the military operations. The study looks into migratory routes, the hierarchical levels of its main figures and how the settlement of these people took place. This was not a mass or spontaneous movement, as historiography often interprets, but an ordered movement led by specialists, the result of which is an agrarian landscape adapted to the needs of the new feudal order established in the conquered regions.</dc:description>
  <dc:format>application/pdf</dc:format>
</dc:dc>

</collection>